dimarts, de desembre 13, 2005

Anem a més

Continuant amb el meu article anterior, he d'afegir per a qui no ho sàpiga que Panorama Actual és igual de demagògic i PePero que Las Provincias. Ho podeu comprovar per vosaltres mateixos amb "perles" com aquesta i aquesta (per a qui no ho sàpiga, la LRAU va ser aprovada pel govern socialista en 1994, just un any abans de perdre el poder i des d'aleshores ha sigut aplicada pel PP, partit molt partidari fins ara que li han tret les vergonyes d'aquesta llei. De fet, "Don Rafael" ha deixat caure que vol continuar aplicant-la mentre puga als PAIs que ja estan en procés).

En tot cas, tot i ser PePeros, en Panorama Actual no amaguen els efectes que tenen en els valencians les polítiques centralistes i anticatalanes del Consell. Josep Vicent Boira ja va avisar el seu dia que era perillós barrejar economia i ideologia política. Però bé, ací els empresaris lo únic que han fet com a resposta a l'Euram ha sigut decidir fer una euroregió valenciano-murciana per ser una unitat de destí en "lo xaletal i lo golfal".

Amb aquestes polítiques ja sabeu què ens espera als valencians. Aneu preparant-se, les faenes del futur ací són cambrer, "caddie" i obrer.

dilluns, de desembre 12, 2005

Demagògia, mentides i balances fiscals

"Per a cagar-se i no torcar-se!" Amb aquesta popular exclamació podria qualificar-se aquest article pamfletaire aparegut al diari degà (i conservador) de la ciutat de València. No és que siga un "fan" del govern de ZP, però articles com aquest donen al venerable diari fundat per Teodor Llorente un "tufo" a premsa groga que espanta. I això que ja no estem en els dies de la "Mari Consu" i ara tenim les regnes del diari en mans d'un sempre moderat Pérez Puche. Però sembla que el fet de ser el butlletí oficiós del PP (secció campsista) fa que destile la mateixa mala bava que el partit que domina la Generalitat Valenciana (Generalitat a seques si s'aprova el nou estatut tal com està). Mala bava que supose vindrà de les baralles internes que no paren i dels mal auguris que tindran com la majoria absoluta se'ls escape d'entre els dits. Però anem a l'article...

El dinero que destina el Gobierno para financiar la sanidad sólo cubre a 55.000 de los 4,5 millones de valencianos
La aportación directa de Zapatero es de 56 millones de euros frente a los más de 4.600 que consigna el Consell en 2006

En l'article podem trobar autèntiques perles demagògiques com:

- Si con el dinero que aporta el Gobierno se intentara mantener el mismo nivel de inversión que el que realiza la Generalitat sólo se podría pagar la atención sanitaria de 55.172 valencianos al año

- Costa aseguró que con la aportación directa que recibe la Comunidad Valenciana por parte de Madrid para financiar la atención sanitaria “sólo hay para cuatro días”.

El que més em cabreja d'aquests articles es que ens prenen als ciutadans per imbècils. I lo trist és que molta gent que no té ni puta idea de política ni en vol tindre ("millor parlar de futbol") s'ho empassa com si res.

A veure si fiquem les coses al lloc:

Tots els diners per pagar la sanitat valenciana venen de Madrid.

Amb l'esquema actual, totes les autonomies (exceptuant els territoris forals d'Euskadi i Navarra) no cobren impostos directament. L'estat els recapta i reparteix (com li dóna la gana, això sí) els diners. Per al finançament de la sanitat va haver un pacte (més bé una imposició forçada des de Madrid) d'establir uns criteris pel repartiment de diners a les autonomies i que elles carregaren amb tot el pes de la sanitat. La idea genial i l'esquema el va parir "Ansar". El professor Fabià Estapé ja ho va dir en les seues "lliçons d'economia recreativa" que era un "regal enverinat" de l'estat central a les autonomies. L'estat transferia totes les responsabilitats però no tot el pressupost. L'estat paga la "setmanada" i ja vos ho fareu. De fet, algunes autonomies socialistes es van negar a acceptar el pacte veient el que els venia al damunt. Per supost l'autonomia valenciana com sempre "ofrenant noves glòries a Espanya" va saludar el pacte amb alegria, sobretot tenint en compte que el partit que va parir l'invent era el mateix que manava ací.
I les conseqüències arriben ara. Els criteris actuals ens penalitzen molt als valencians que tenim una elevada concentració de població, una important masa d'immigrants i un elevat nombre de turistes. Coses que provoquen que tinguem una elevada despesa sanitària però que això no compute en la fórmula per donar-nos els diners que ens corresponen. Això sí, l'IVA i demés impostos dels immigrants i els turistes sí que van religiosament a Madrid a engrossar les arques de l'estat mentre que no compten per finançar-nos la sanitat.

Si a això afegim que la despesa sanitària s'ha disparat en tot el món desenvolupat arribem fàcilment a les conclusions que expliquen l'elevat nombre de pàgines de premsa omplides amb el finançament sanitari com a tema polític polèmic i per què el govern central va voler llevar-se de damunt el mort quan li fa tanta mandra transferir competències a les autonomies.

Però ja no és sols la cara dura del PP de tirar-li la culpa a Zapatero de mals que han creat ells solets. Sinó que damunt tergiversen la realitat per fer-nos creure que el govern central és una mena de madrastra dels valencians. Entenc que ho facen simplement perquè són l'oposició. Però la manera barroera que tenen de fer-ho en remou les entranyes. Els 56 milions d'euros als que fan referència no són més que un suplement que ha acceptat donar Zapatero a la Generalitat de manera extraordinària per paliar encara que siga parcialment i de forma temporal el deficit d'ingressos de la sanitat valenciana (a banda del pressupost sanitari que rep anualment de Madrid). I clar, llegeixes el titular i ja sols els falta dir que el pressupost sanitari valencià ho paga Camps de la seua pròpia butxaca.

I sobre el menyspreu a eixos 56 milions d'euros extra que sembla que els consideren com una pobre almoina, potser no els farien falta simplement administrant millor i evitant empastres com el sobrecost del Palau de les Arts (160 milions d'euros per damunt del pressupost aprovat) i ja millor ni parlar de Ciegsa. I de Ruïna Mítica què? L'abultat déficit de la Junta d'Andalusia almenys ha valgut per donar bons serveis als seus ciutadans.
Cal a dir que Camps almenys diu la veritat quan afirma la seua espanyolitat. Citant als nostres encertats veïns del nord:

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes"

Doncs això, que els membres del govern valencià demostren que són més espanyols que ningú, fins i tot molt més que les "marietes" del PS¿PV?-PSOE.

I de les balances fiscals millor parle altre dia.

dimecres, de desembre 07, 2005

AMD64

Bé, ha passat bastant de temps des del meu últim missatge. A mitat novembre vaig estar en Puebla, Mèxic, assistint al FeT2005. El viatge va anar prou bé fins la tornada quan vaig comprovar que les meues maletes no havien arribat. A dia de hui la meua bossa del congrés encara no l'he recuperada :-( . Transtorns del viatge a banda tot va anar bé. Els mexicans són amables i atents i com duia estudiat el viatge tot va anar com la seda. De totes maneres, els viatges transoceànics són prou pesats.

Durant la meua estada en Mèxic per ací van estar passant coses interessants. Al PP li ha eixit un molest transfuga d'ultradreta (eixa mateixa ultradreta que tant mimen). Si ja ho diuen: "cria corbs i et trauran els ulls". Al PSOE ja li va passar en el seu temps tontejant amb els secessionistes d'UV per guanyar el seu suport polític quan veien perillar la seua majoria absoluta. Al final les cabres van tirar al "monte" com és normal i van donar el poder a Eduardo I de Benidorm amb el famós "Pacte del pollastre". Si és que no es pot jugar amb els blavers...
Recentment en l'escena editorial ha aparegut aquest llibre amb un títol provocador i que sembla que ha alçat certa polseguera. Veient el que proposen els autors del llibre en la sinopsi em semblava digne de tirar-li una ullada aquests nadals. Per sort, un dels autors m'ha obert els ulls sobre les vertaderes intencions del llibre així que m'he estalviat comprar-lo i gastar temps en llegir el pamflet dels exvalencians. Veient a Manolo Jardí en la llista d'autors ja em donava mal rotllo però l'article de Piera ja deixa ben clares les intencions. Sembla que el PriSOE s'ha cansat definitivamen d'Eliseu.

Bé, i ja per acabar aquest post, un comentari sobre el títol. Estic escrivint aquesta entrada del blog des d'un sistema operatiu de 64 bits, una Ubuntu Breezy AMD64, en el meu portatil. Veurem que tal va açò dels 64 bits. Almenys la Ubuntu és una bona distribució pel que he pogut comprovar fins ara. Caldrà acostumar-se encara una mica. Canvien un poc les coses respecte a la venerable Debian.